Podrem dir: “Adéu al sobrepès!”?
Sembla que la ciència va avançant i, especialment, en camps de gran impacte social en l’actualitat.
El sobrepès i l’obesitat són problemes cada cop més extesos arreu dels països més desenvolupats - i no faig referència als efectes psicològics ni d’integració a la societat que aquests poden comportar, sinó a les conseqüències fisiològiques que pateix l’organisme.
Informació sobre l’obesitat i el sobrepès
Bé, doncs ara s’ha publicat un estudi sobre una hormona intestinal que pot combatre l’obesitat.
La División de Investigación Científica del Imperial College de Londres ha estudiat la possibilitat de que l’increment del nivell de la hormona oxyntomodulina faci perdre pes.
Aquesta hormona actua incrementant els nivells d’activitat física a la persona i limitant les ganes de menjar, ja que es tracta d’un estímul que informa al cervell de la sacietat alimentària. L’estudi revela que aquesta hormona presenta nivells menors en persones obeses i, encara que ja s’havia descobert que la oxyntomodulina afavoria la reducció de l’apetit, indica també que afavoreix a l’augment de l’activitat física de la persona.
L’estudi es va realitzar amb 15 pacients que tenien sobrepès. A la meitat se’ls van subministrar injeccions d’oxyntomodulina durant 4 dies i, a la resta (grup control), una dosi de solució salina. Després d’un anàlisi sobre l’activitat física, el consum d’aliments i el gast energètic, els resultats van obrir una porta molt important sobre el funcionament d’aquesta hormona.
En aquests quatre dies es va reduir un 0,5% del pes corporal i va disminuir un 17,4% el consum de calories. Els resultats donen bones esperances; tanmateix, altres especialistes nutricionals han informat que no es poden despertar falses expectatives les persones obeses, ja que les probes no són 100% concloents i farien falta més estudis.
Encara que el descobriment semble oferir una nova manera de tractar l’obesitat, haurem d’esperar un temps a que nous estudis i probes determinin, finalment, els beneficis de la oxyntomodulina.
Font d’informació: Genciencia, per Velsid.